Gràcies.
Garzón, apreciat i estimat per molts, alhora odiat per molts altres, és una persona amb una gran valentia. De fet, al llarg de la seva carrera, ha portat els judicis d’ETA, ha desemmascarat importants operacions de narcotràfic, de terrorisme internacional i la dictadura d’Argentina i Xile junt amb els crims comesos per Pinochet, molts d’ells resolts amb gran èxit. “Pas mal”. Per contra, no es pot negar la seva voluntat de ser el centre d’atenció en tot moment i voler sempre portar els casos més mediàtics. En tot cas, amb pros i contres, ha tingut una carrera a l’Audiència Nacional que podríem qualificar de molt bona. Però avui no em vull centrar en la figura de Garzón, sinó en la nostra justícia.
Doncs bé, com he dit al començament, s’ha suspès un jutge indefinidament del seu càrrec per investigar crims comesos pel franquisme. Què està passant? Ningú ho té clar sincerament, o almenys això sembla. El franquisme no està perseguit, però, si més no, és un tema del qual tothom s’intenta allunyar degut als mals records que ens porta i és un moment històric d’Espanya bastant mal vist ( per una immensa majoria ) per tot el que comporta i ha suposat tant al país com internacionalment. Per tant, no sembla descabellat que algú intenti desemmascarar culpables coberts pel temps i arxivats entre paperassa i pols. A partir d’aquí entrem en una sèrie de tecnicismes legals que poden permetre algú d’invalidar i culpar Garzón per les investigacions, obligant-lo així a deixar-les córrer. Però, després d’asseure el jutge al banquet dels acusats, com pot ser que hi hagi unanimitat a favor de suspendre’l indefinidament? D’aquí podem treure algunes conclusions. O bé la nostra justícia està podrida i necessita aires nous, o bé Garzón no tenia gaires amics dins l’Audiència Nacional. Analitzem. Si mirem quines organitzacions o partits estaven pel mig de la querella contra Garzón, ens apareixen noms com La Falange, Manos limpias ( organització d’ultradreta )o Fuerza Nueva, que ja havien presentat denúncies contra el jutge en anteriors casos. Tornem al gra. Si hi ha hagut unanimitat alhora de suspendre’l, això vol dir que dins la nostra justícia, per dir-ho d’una manera suau, hi ha encara molta merda que viu anclada en el passat. Per què ha de ser així? Per què no es pot canviar, si tothom sap que no és això?
Impossible no estar d'acord amb tu, "Pirotècnic". Al mateix jutge que es va enfrentar a Felipe González per temes de corrupció, ara resulta que l'imputen de partidisme polític: vergonyós.
ResponderEliminarLa causa de tot això, la trovem en la Història: durant la transició, es van voler fer reformes polítiques i institucionals molt encertades, però a ningú se li va acudir que mantenir els mateixos jutges que hi havia durant l'era franquista podia ser desestabilitzador per la democràcia (potser perquè el mateix Suárez era també producte d'aquest franquisme).
Sigui com sigui, ara en patim les conseqüències d'aquella falta de previsió. És que resulta completement impossible arraconar el passat i començar de nou? Tant costa deslliurar-se d'ancestrals prejudicis classistes? Ja semblava ser que sí, des del moment en que la "Justícia" va escoltar amb ment predisposada a la "Falange".
Per últim, m'agradaria fer refèrència a les darreres paraules de Sócrates, savi filòsof que va patir, a l'igual que que Garzón, la falsa acusació d'haver pervertit a la societat amb la búsqueda d'una correcció moral que els més conservaors no entenien. Així doncs, va dir Sòcrates amb aire solemne mentre s'encarava als seus acusadors: "No tothom qui jutja rep el nom de "jutge", només qui fa Justícia té la dignitat suficient com per portar la responsabilitat que aquest nom implica amb orgull. Doncs el jutge no roman aquí per a distribuir justícia a mode de favor: sinó per Jutjar. I ha jurat no afavorir ningú segons el que ell cregui, sinó fer-ho segons les lleis!".
Sort, Garzón, amb aquells que t'acullin a la Haya, esperem que no siguin els mateixos sofistes que van condemnar finalment Sòcrates a la pena capital podrits dins la seva pròpia ignorància.
Se m'ha cansat. M'he cansat. Del país, dels recels, de l'enveja, de les ferides mai cicatritzades, de la ràbia en les famílies dels 114266 desapareguts durant la Guerra Civil. El Poder Judicial ha demostrat un fet ben senzill: alguna cosa està podrida a Espanya.
ResponderEliminarHan tombat al jutge per una querella contra ell pel cas del franquisme. Però de fet, Garzón havia estat querellat durant tots els casos que havia dut a terme, des dels GAL fina a Pinochet. Però el Suprem no n'havia fet cas. Qui s'atreveix a tocar un jutge que lluita contra els socialistes corruptes, contra les dictadures, contra els terrorsistes? Qui té els pebrots (perdoneu l'expressió però realment no puc més) de acceptar una querella contra el jutge que investiga tals casos? NINGÚ. Però ha comès un error: Tocar el franquisme i el PP, els representats del poder jurídic a Espanya. Manos Limpias i la Falange s'afanyen a querellar al jutge, i la querella és acceptada. I és més. El Poder Judicial, amb uns quants jutges socialistes i d'altres populars, cessa a Garzón. Lastra, Margarita Robles, excolegues de Garzón, no poden amb l'enveja que els inaveix, no poden amb la ràbia que els hi provoca el jutge més conegut internacionalment. Un jutge de l'Audiència Nacional, que tampoc és la crème de la crème, que ha aconseguit ser considerat per Le Monde com el jutge pioner de la justícia universal. I ells, vocals del poder judicial, no són més que simples titelles del partit. Franquisme i enveja han pogut amb l'únic representant de la independència judicial, de la justícia real.
En fi, com deia l'estimat pare d'un company, haurem d'anar a l'exili.
D'ací no s'hi mou ni Déu. Com va dir Ernesto Guevara: "Prefiero morir de pie que vivir de rodillas". L'exili no és la solució. Des del meu punt de vista, Garzón és el model de jutge: sense por i, llògicament, just. És cert que té casos mediàtics, però dubto que sigui per egocentrisme o per cridar l'atenció. Garzón és un jutge com cal. La veritat és que no tinc gaire més a dir, estic una mica en schok. Penseu: com pot ser que uns feixistes puguin (EN EL SEGLE XXI) haver fet que un jutge perdi el seu càrrec per intentar que 114266 desapareguts puguin ser retornats a les seues famílies. Més enllà de la RÀBIA, perque és ràbia, de que hagin estat uns feixistes els culpables, crec que el problema va més enllà. Cert, pirotècnic, que la guerra civil espanyola va ser un cop amb la mà oberta a la cara, però ja han pasat uns quants anys, tenim democràcia (millorable però democràcia) i ja va sent hora que tots aquells drets que no es van complir en el passat, es compleixin ara.
ResponderEliminarLa veritat, el tema Garzón és una decepció: si no puc/podem creure en la justícia en què he/m de creure?
La situació actual és COMPLETAMENT INACCEPTABLE. Per qualsevol persona que no tingui dos dits de seny, els companys ja han justificat aquí la vàlua de Garzón.
ResponderEliminarPer qui tingui dos dits de seny, crec que no calen justificacions, el fet de suspendre Garzón resulta una vergonya per a un país que pretén apropar-se a les grans potències mundials, i que vol entrar com sigui al G-20 i a tots els congressos importants.
Aquest sembla un país, com vaig sentir l'altre dia, "en vies de subdesenvolupament". Sembla que tendim a la idiotesa màxima.
NO ÉS AIXÒ!!!!
No és això
ResponderEliminarPrimer, felicitar als que van tenir la idea de fer aquest blog i a tots aquells que participen i donen la seva opinió. Seriosament, espero que s'apunti molta gent i que això tiri endavant.
ResponderEliminarEstic bastant d'acord en tot el que s'ha dit, tant en el text del 'Pirotècnic' com en els comentaris, i voldria afegir una possible raò per la qual el govern central no faci molt per ajudar al jutge Garzón.
Fa uns anys, França es va fer responsable de les morts dels refugiats espanyols en territori francès que van ser entregats a Hitler. El govern francès es va posar en contacte amb les famílies afectades i va decidir de recompençar-les pagant 600 euros mensuals fins que tots els fills (o filles) del mort passesin a un món millor. Puc donar dades exactes perquè la meva família és una de les moltes que reben aquesta recompença de l'estat francès. Tornant al tema: si ara aquest país en el qual vivim, que no mereix ser nombrat, comença a reconèixer totes aquelles morts indiscriminades causades per raons polítiques després de la guerra, hauria de recompençar economicament a les famílies afectades. Reconèixer unes morts injustificades comporta una gran responsabilitat que aquest país, actualment, no té. A més a més, la situació econòmica no permet recompençar a les famílies afectades. El estimat president ja té prous problemes amb les reformes que està fent per carregar-se a l'escena un tema que li comportaria més i més problemes, per tant, defensar i ajudar al jutge Garzón i fer d'aquest país un país més just, no està en els seus plans.