Volem que aquest bloc es converteixi en una plaça pública, que esdevingui un fòrum en què la reflexió i la ironia compensin una mica, en cert sentit, el fracàs i l’absurditat que veiem davant nostre. Perquè no és això. No és això el que cerquem.

viernes, 4 de junio de 2010

Adéu, Espanya?

Com tots sabeu, ahir dia 3 de juny del 2010, TV3 va presentar un documental televisiu anomenat Adéu, Espanya, en el qual s’analitzava Catalunya des d’un punt de vista socioeconòmic i es comparava la situació catalana amb la d’altres nacions d’arreu del món com Escòcia, Groenlàndia o el Quebec. És clar que amb aquest documental, TV3, la televisió catalana per excèl·lencia, ha decidit apostar definitivament per l’independència de la nostra nació. En les següents línies vull analitzar a grans trets un parell de punts del programa que em van interessar.

Primer de tot penso que la nostra situació comparada amb la de la resta de nacions que podrien aconseguir la independència és diferent, molt diferent; agafem l’exemple de Groenlàndia. Groenlàndia és una illa del nord d’Europa que viu fonamentalment del turisme de creuer; la densitat de població és molt baixa, igual que la seva població total. És una nació depenent de Dinamarca, un dels països amb una economia més competitiva d’Europa i amb un dels estats del benestar més ben aplicats. Fins aquí tot normal. Ara bé, el documental insistia molt en el fet que si Groenlàndia demanés la independència a Dinamarca, el més segur és que el país no només acceptaria de bon grat la proposta, sinó que ajudaria econòmicament Groenlàndia i les relacions no empitjorarien en cap cas. El mateix, exactament, es comentava d’Escòcia. No cal haver descobert la penicil·lina per captar que en aquest punt, el cas espanyol i català difereix dels anteriors. La constitució espanyola de 1978 diu en un dels seus articles que la força militar ha de vetllar per la unió constant d’Espanya i utilitzar la força si és necessari. Caram, sona molt fort. Què vol dir això, que hi haurien enfrontaments militars en el cas que Catalunya tirés endavant una proposta d’Independència? Estem al segle XXI, i no crec que això pugui ser així encara, però la renovació de la constitució no és el motiu del text. Bé, en tot cas, si Catalunya demanés a Espanya que vol ser independent, realment la resposta seria tan amigable com en els casos d’Escòcia i Groenlàndia? No ho crec. I posem per cas que ara mateix Catalunya fos independent i demanéssim ajut econòmic a Espanya en una situació de crisi. Molt optimista s’ha de ser per pensar que ens concedirien l’ajuda. Però bé, ara per ara això no és més que una il·lusió.

Ja per acabar, donant més la meva opinió i allunyant-me ja del documental, penso que la pregunta que tothom s’hauria de fer no és si podria Catalunya, econòmicament, viure sense l’ajut d’Espanya. La pregunta que, en tot cas ens hauríem de fer és si podria Espanya viure sense l’aportació, econòmica sobretot, de Catalunya. Potser sona massa exagerat, ja que Catalunya és només una de les moltes Comunitats Autònomes d’Espanya; no tinc dades exactes, però m’atreviria a dir que Catalunya és de les comunitats que més aporten al govern central (i de les que menys reben també!). De totes maneres, són dues maneres de veure la situació, i jo simplement les proposo. Us deixo triar. En tot cas, hi ha coses que haurien de canviar per estar, o almenys fer veure que estem, a l’altura de la resta de països del món, i ara no parlo de Catalunya, sinó d’Espanya.

3 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. El cas de Catalunya, com bé has dit, és de lluny diferent a les independències d'altres pobles. Cal analitzar perquè. D'una part, la constitució, marcada greument pel franquisme i pel temps. D'altra, la situcaió socioeconòmica: Catalunya és clarament un motor econòmic d'Espanya i un clau que la manté en un enfrontament social entre l'estat i la nació. Desafortunadament, contra això no es pot fer res. Discutir independència si, independència no és inútil en el sentit de poder trobar una solució objectiva. La veritat és que la independència és possible: referèndum, mitjançant partits polític que el respatllin, que per cert ja existeixen. Què passa? La població no s'aclara. Si realment la majoria dels catalans volguessin la independència, la representació parlamentaria i la pressió popular ferien canviar les coses. Llavorens no seria tota Espanya qui decidiria, sinó només Catalunya. Doncs, cal una població que vulgui un SÍ.

    Responent la pregunta de Pirotècnic, que vols que et digui? Espanya necessita Catalunya, però creieu que Catalunya seria capaç d'aguantar el bloqueig que faria Espanya? Com bé has dit, en crisi Espanya no feria ni cas a una Catalunya independent. Ni en crisi ni fora de crisi, crec. Espanya és políticament bastant més poderosa que Catalunya, i és aquí on Europa i la resta del Mediterrani entra en joc. Dubto que Espanya facilitès relacions europees i mediterrànees amb Catalunya. Això ja és suposar massa. La veritat, actualment dubto que a cap de les dues, ni a Espanya ni a Catalunya, els hi convingui la independència.
    M'he estat referint a la independència catalana com a independèncial nacional, no com a únicament indepndència econòmica, cosa que trobo molt més viable, i que es pot discutir llargament.

    ResponderEliminar
  3. Ara és el moment senyors! Adéu, adieu, good bye.

    ResponderEliminar