Vaga

30 de juny de 2010: Ferrocarrils de la Generalitat decideix convocar una vaga que ni pot dir-se realment vaga, i només suposa una reducció al 50% del servei habitual a les hores puntes. Bàsicament, enfocada a fastiguejar tots aquells treballadors que, seguint les premisses d'un govern 'progre', havien substituït el cotxe com a mitjà de transport al lloc de treball i havien optat pel tren, molt més ràpid, còmode i ecològic. En principi, una vaga que l'únic que provocarà serà que els passatgers hagin d'apretar-se una miqueta més dins els trens. És a dir, incomoditat.

Arriba el dia, i a les 19:00, la situació és deplorable. Els trens han estat gairebé aturats a tota la zona de Barcelona (línia del Vallès), i només s'ofereixen trens a molt baixa freqüència entre Les Planes i la resta d'estacions en direcció Terrassa i Sabadell, i un autobús per a comunicar Les Planes i Sarrià. A partir d'allà, el desert. Els 'piquets' han optat per a protestar pintant els trens, aturant-los com sigui (per fi veiem què han après de la seva formació en el sector). I la conseqüència és que molta gent que o bé torna de treballar o bé s'hi dirigeix es queda penjada en estacions que representen per a ells el cul del món (Les Planes, Sarrià (quantes línies de metro hi ha a Sarrià?)). En resum: un país 'en vies de subdesenvolupament'.

Ningú discuteix el dret de vaga dels treballadors; per això es va lluitar durant molt de temps allà al segle XIX. Però en aquell mateix temps es va configurar una mena de 'contracte social', en què s'especificava que els obrers tenien dret a vaga, sempre que aquesta fos avisada. Sí, és legal. Ara bé, els sectors públics imprescindibles com la sanitat, el transport o la policia han de prestar uns serveis mínims a la població, cosa que resulta lògica i que no crec que ningú s'atreveixi a discutir. En tot cas, és imprescindible especificar quan i com s'esdevindrà la vaga, i crec que tots podem imaginar-nos exemples de les possibles repercussions d'una vaga no avisada.

Per això, la vaga d'avui em sembla, en primer lloc, il·legal. No segueix les lleis que durant tants anys els obrers han lluitat per instaurar. En segon lloc, immoral, ja que representa una falta de respecte per a aquell usuari/a que ha confiat en el servei i s'ha cregut, il·lús, la informació que li havia arribat. A més, deixa, com ja hem dit, una gran quantitat de gent 'penjada', sense quasi bé solucions.

I en tercer lloc, deixant de banda ja les consideracions sobre si la vaga és o no legal o moral, es tracta d'una protesta totalment ineficient. Potser és una eina dels funcionaris per a pressionar el govern, però el govern depèn molt més avui en dia de la majoria de població i, en tot cas, dels experts que treballen en les mesures a prendre. Per tant, l'únic que aconsegueixen és que la societat se'ls hi posi en contra, ja que aquesta és la reacció directa quan l'individu és 'putejat' d'aquesta manera. Només provoquen descontent, i perden el poc suport de què gaudien, tenint en compte que el funcionariat és bàsicament un paradís al qual només resulta costós d'accedir-hi (després de les oposicions, és casi impossible perdre la feina, si no m'equivoco). I aquest descontent de la població no va dirigit cap al govern, sinó cap a ells mateixos, cosa que encara empitjora la seva situació.

La conclusió de tot plegat és que estem en un país en què no sabem ni protestar, en què el govern imposa mesures discutibles i la resposta per part dels afectats és decidir de fastiguejar a la resta de població.

Un país donde la gente se toca los huevos a la primera de cambio y encima cree que está en pleno derecho de hacerlo.