La passió d’una selecció, d’un país sencer, bé, casi sencer. A mi que no em prenguin el pèl. Això no és passió, ni per una selecció ni per un país. O potser és la passió portada a l’extrem, és igual. Em sembla perfecte que cada persona tingui les seves ideologies, les seves formes de pensar i els seus sentiments. El que no es pot acceptar són algunes de les maneres d’expressar aquests estats d’ànim. De fet, i ara ho explicaré, encara em costa de creure el que acabo de veure al mig de la Diagonal de Barcelona, mentre tornava tranquil·lament a casa.
Ens situem a Diagonal amb Avinguda de Sarrià, allà on està l’Starbucks de l’Illa. Sentim crits, molts crits, i moltes banderes espanyoles també. Aparent sentiment per un equip, molt respectable; com molts de nosaltres faríem si Catalunya jugués una competició de tant alt nivell, o, sense anar tant lluny, quan el Barça va guanyar la lliga ara fa un parell de mesos. Ara bé, sempre arriba el moment en què el got vessa, i pel que sigui, algú es passa de la ratlla, i obviament tothom si afegeix. Gent saltant per sobre els cotxes, amb càntics força extremistes, vandalisme pur al cap i a la fi. Això és el que és inacceptable. I és cert que podria haver fer aquest text quan es vàren produir altercats a Canaletes, però no vaig fer-ho. I segurament se’m criticarà això, però no m’importa. Tampoc pretenc criticar gaire més això, perquè no val la pena, i cadascú és capaç de extreure les seves conclusions, segons el que consideri correcte.
Un company m’ha recomanat de trucar els mossos, que per causes desconegudes no eren allà a l’hora. Sembla inexplicable, oi? Els mossos d’esquadra, sempre tant treballadors, sempre tant puntuals, sempre tant compromesos amb la societat. Té collons l’assumpte. Mira que feien soroll aquesta gent eh…Ni un hi havia. Quan hem trucat ens han dit que ara anaven cap allà, ja veurem si és veritat.
En fi, ja veurem com acaba això, esperem que de la millor manera possible, és a dir, sense violència, sense destrosses i tothom a casa seva celebrant la victòria espanyola, la victòria del futbol, de la vertadera passió per l’esport, aquella que és capaç d’unir el que sembla impossible d’unir. I no la victòria de quatre desgraciats.
Perdoneu però com a testimoni de la major panda de imbècils que he vist mai no puc evitar comentar. Un cotxe parat a un semàfor i 15 tios dels 70 que anaven s'hi tiren cridant "yo soy la juventud española" i salten a sobre i comencen a botar. Mersi nois, ens ha quedat clar!
ResponderEliminarCom a suggeriment de tema: per a q la voluntad general sigui válida no ha de ser unanim, ha de ser unicamnet de tots els ciutadants, per tant, l'administració en pro de si mateixa i dels seus constituients, naltres, ha d'obligar a decidir, a d'induir a la llibertat ( paradoxa de la llibertat, també ho podrieu discutir, es pot argumentar un be superior socavant en l'argumentació alló on et deuries basar etc..) el vot ha de ser obligatori per a qe el qes planteja amb la democracia sigui legítim qe no unicament legal. Si no hi ha 100% de participació tot no es més que un gran decret.
ResponderEliminarÉs obvi que peques d'hipocresia per tots cantons, que et deixes portar per la teva adversió, dedueixo, cap a la selecció espanyola. No és lícit que critiquis un comportament totalment equiparable al que teniu molts barcelonistes quan celebreu els vostres títols. Espero que el teu propòsit més profund sigui "atacar" a la falta de control; aquí et donaré la raó evitant entrar en qüestions pràctiques. Amb això vull dir que, tornant a pecar d'hipòcrites, podeu criticar que aquests joves no es controlessin o que adoptessin una actitut contrària als cànons cívics, però això: per què us estranya ara? Torno a pensar que et deixes portar per les teves tendències anti-espanyolistes perquè, per molt que em dolgui, el futbol fa temps que ha deixat de ser tan sols un esport, fa temps que en el món del futbol no hi ha escrúpus, no hi ha respecte, hi ha insults, masses excitades i descontrolades... i el teu exemple només n'és el cas més recent. Et diré més, en general, i sobretot entre el jovent, heu perdut tota noció d'autocontrol, heu tingut pocs límits i ara que ja no us els marquen (els pocs que us marcaven) els vostres pares, simplement no sabeu gestionar la llibertat que comenceu a tenir i que haureu de gaudir (espero que pugueu) la resta de la vostra vida. Només fa falta sortir alguna nit als carrers, nois i noies per terra, alguns vomitant, altres marejats, altres completament torrats... una pena, la veritat ! Els pocs límits que us queden (les lleis), només els afronteu com un repte per burlar-vos-en, entrant a discoteques que no us pertoquen per edat, i múltiples exemples. Sincerament, i malgrat que em pica la curiositat, em sento afortunat de no haver de veure on acabarà tot plegat.
ResponderEliminarPrecisament aquest bloc està per criticar tot això, tot el que no ens agrada de la societat, i si és necessària l'autocrítica, la fem.
ResponderEliminarPer cert Anónimo, avui ha sortit un article al periódico d'un periodista que treballa a Catalunya Ràdio en un programa de nit, i justament estava allà quan passaven aquests joves. Cito del seu article: "L'escena s'ha repetit ( parla d'una escena que va tenir lloc fa anys ), aquesta setmana a Barcelona. Espanya tot just acabava de vèncer Hondures, nosaltres érem a l'estudi envidrat de Catalunya Ràdio que dóna a la Diagonal fent tranquil·lament el nostre programa, quan, de sobte, una vintena de cretins de no més de 20 anys, uniformats amb samarreta vermella i cervell rojigualda, van començar a repetir la lletania, aquest cop amb salutació feixista i Cara al Sol, mostrant-nos els seus genitals, picant el vidre amb el pal de les seves banderes i destrossant alguns retrovisors de les unitats mòbils de la ràdio. (...) Freqüentment, nacionalisme i necionalisme es confonen i sempre guanya per golejada la segona. Perquè una victòria futbolística sempre comporta danys col·laterals que res tenen a veure amb l'esportivitat?"
ResponderEliminarCom veus, no només jo penso així, i no només penso jo que donar a una victòria de la selecció espanyola de futbol una connotació política d'aquest tipus no és bo.
Pirotècnic, jo també sóc jove. No sóc nocaionalista espanyol ni molt menys, crec en l'autodeterminació, però m'agrada la selecció espanyola i la considero la millor selecció de jugadors de tot el món. Tot i així peques d'hipòcrita. Suposo que et vas fer emportar per l'èxtasi i la indignació de la situació, però si us plau, aquest article no arriba a crítica. M'he indignat. Estàs utilitzant el tema de la violència futbolística, tema seriòs i no el que tu plantejes, per mostrar la teva ideología. Quan va guanyar el barça de les sis copes t'asseguro que molta gent ho va passar molt pitjor que tu. Diría més, si haguessin estat els aficionats culés els culpables de la teva exagerada reacció, no només no hauríes dit ni pio, sinó que segurament t'hauríes afegit a la "festa". Fa poc que m'estic mirant aquest blog, i sembla maco com us ho monteu, però aquest article surt de la racionalitat i la lògica. Ningú no t'obliga a pensar sense llibertat, però sigues conseqüent. No crítico l'article ni molt menys Pirotècnic, no em malinterpretis. Et critico a TU com a intolerant. Com diu el primer anònim, una llàstima.
ResponderEliminar1) Vull que guanyi la selecció espanyola.
ResponderEliminar2) És inevitable que la nostra forma de pensar estigui influenciada per la nostra ideologia.
3) Tot i això, penso que el tema del Barça és força diferent. Com has dit, els dos casos coincideixen en el tema de violència futbolística, però el problema és que el rerefons del cas del Barça no són les ideologies ( és l'extàsi, el comportament de masses, l'alcohol segurament, i també és inacceptable, no ho nego). En canvi, en el cas de la selecció espanyola hi ha un rerefons molt més polític i ideològic del qual ens n'hauriem d'allunyar quan ens trobem en l'àmbit futbolístic
Això és l'únic que volia dir en tot el text. Ara, ja veig que quan es vol fotre canya se'n pot fotre de moltes maneres. És molt fàcil malinterpretar i anar deixant comentaris quedant-se a la superfície del text, que aparentment sembla una cagada i una crítica dura ( i hipòcrita com tu dius ) cap a la selecció espanyola i cap als espanyols. Espero que tot hagi quedat més clar. Sinó, la veritat és que ja no tinc res més a dir.
Uf, acabo de veure aquest debat, i m'ha semblat massa llaminer com per no introduir-m'hi.
ResponderEliminarEstic d'acord amb el segon anònim en que transpires antiespanyolisme en el text. Segurament es tracta d'una cosa inconscient, i per això crec que és exagerat (coneixent-te) tildar-te d'hipòcrita. No estem aquí per a criticar gent, sinó per a criticar idees, o més aviat, per a debatir-les, sense la ràbia que també transpira algun comentari.
Dit això, crec que el cas del Barça i de la selecció espanyola són quasi bé calcats. El Barça ha estat sempre rodejat de valors catalanistes, en els mateixos càntics ('visca el barça i visca Catalunya'), i també en les ideologies que els mateixos presidents mostren, sobretot amb Laporta com a darrer gran exemple. Per això, les celebracions del Barça tenen també un caràcter ideològic i polític, i crec que un 'fatxa' o un simple madridista (o perico!) també ho passa malament en aquestes celebracions.
"El futbol és l'opi del poble", i com a tal, porta la gent a cometre les majors bajanades. I si poden juntar-ho amb política, encara queden més contents. Això passa i passarà sempre, amb el Barça, la selecció espanyola o el Madrid.
I per cert, pel cas en si, crec que a la política se li està afegint futbol, i no al futbol poítica. M'explico: las juventudes españolas és un grup neofeixista (AJE: asociación de jóvenes españoles) que a Catalunya està començant a crèixer. Vaig conèixer un membre, i el tema és veritablement penós. Es tracta de cantar el 'cara al sol', anar al valle de los caídos en l'aniversari de Franco, i participar en baralles contra qui sigui.
ResponderEliminarAquell dia, aquests joves van trobar l'excusa per aplicar aquesta darrera directriu: barallar-se contra qui sigui. Una mica 'Naranja Mecánica', sí, però ja és el que fan normalment. A més, si tenen excusa, millor.