Antes que nada, hay que dejar claro que la democracia liberal nos regala aquello que (no lo olvidemos nunca) había sido inexistente durante toda la Historia previa a la era moderna: la libertad individual y la capacidad de toda la población de decidir sobre su propio gobierno. Y hoy en día, que hemos dado el paso definitivo hacia la libertad universal (como mínimo en lo que llamamos países desarrollados), nos damos cuenta de que ese paso final, ese sistema resultante, resulta inservible. Vamos observando que, sin saber muy bien por qué, la sociedad se instala en un ostracismo político, intolerable por la falta de respeto que representa hacia aquellos que lucharon por instaurar la democracia. Pero el ostracismo político es un problema que resulta ya demasiado amplio. En todo caso, sabemos que ni la mitad de la población que decide hacer uso del regalo que han heredado no consigue designar a los líderes correctos, si es que existen, o en todo caso, la población no dirige su país, lo dirige su gobernador. Parece lógico, pero el gran problema es que entonces no estamos hablando ya de ‘democracia’, sino de ‘lidercracia’.
El problema fundamental es que la libertad individual llega a gran parte de la población mucho antes que la libertad intelectual. Sin libertad intelectual, todas las demás libertades no son más que vagas ilusiones creadas por el sistema, engaños de unos hábiles marionetistas que nos observan desde la cúpula.
A medida que vamos profundizando en el tema, nos damos cuenta de que el problema es el de siempre: la educación. No dudaremos de que hoy en día quien realmente quiera nutrirse de argumentos, información y libre-pensamiento, dispone de todas las herramientas necesarias. Pero esa voluntad fundamental de libertad raras veces aparece por sí sola.
Por eso nuestro único deber es expandir la inquietud, la necesidad intelectual de no resultar engañados por el sistema, de no ser dirigidos ni manipulados, algo que sólo puede conseguirse con la reflexión, con la información, con el debate.
Informémonos, por dios, que hoy es lo más simple que existe. Discutamos, por favor, y pulamos nuestras ideas las unas contra las otras. Destrocémoslas, y reconstruyámoslas de nuevo; más perfectas, más convincentes, más libres. Porque no es esto. Repetim-ho: No és això el que cerquem.
Tanto el artículo nuevo como los comentarios pasados parecen converger en que esta democracia tiene algun error. Pues, intentemos "filar prim".
ResponderEliminarHace poco subiendo Rambla de Catalunya con unos compañeros, encontramos a un filósofo. No un filósofo convencional escritor de libros, con despacho y boli en mano, sino un hombre de apie, en definitiva un sabio. El caso esque este hombre promulgaba un concepto de turismo nuevo, que sin quererlo, derivó en un debate muy parecido al aquí comenzado. Nos agrupamos varios y hablamos con él, como se hace en el hide park corner de Londres. Tengo que decir que fue muy interesante. La discusión sobre el turismo basura a la que el atacaba derivó en una discusión sobre que se debía hacer para pararla. De nuevo, es el gobierno, la política en definitiva. Pues, le pedimos soluciones. De manera muy simple me parece que contestó claramente lo que creo que puede acercarnos a la conclusión y al origen del problema de la democrácia liberal. Y la respuesta fue la siguiente: "Debemos votar a sistemas políticos, y no a partidos políticos". Bien pensado es lógico y sencillo, pero es una verdad tan aclapardora que es sorprendente.
Pues, lo que este hombre promulgaba era la convicción del sistema elegido. Un compañero del blog siempre me dice que el comunismo sería posible de no ser por el ser humano. Pues bien, yo creo que este argumento es aplicable para todos los sistemas. Si la gente no está convencida de lo que quiere, tomando la democracia liberal como caso, y llendo cada uno por un camino distinto, no llegaremos a nada. Por tanto, me parece que una de las raíces del error en la democracia, intentando tomar todos los comentados anteriormente, es la falta de unidad, lo que se ha comentado como massa. Creo fervientemente que debemos creer en lo mismo y dirigirnos hacia un mismo sitio en una misma dirección si lo que queremos es una democracia liberal pura y dura.
Por favor, añadid o removed todo aquello que creais necesarios i innecesario.
M'agradaria comentar el tema que va desenvolupar el filòsof i Mestre de les Rambles que ens vam trobar i fer veure la conexió que existeix amb els dilemes que plantegem.
ResponderEliminarEl Mestre deia que ens trobem en una societat moguda pels diners i l'ambició política. Que el que s'havia de fer era abolir la propietat privada, estudiar l'ésser humà, que l'estat tingui els diners i que els reparteixi equitativament. Una barreja entre comunisme i sistema utòpic (tot i que molts insisteixen en unir els dos termes) que no té discussió possible. Tal com deia un company quan li explicava: sembla el principi de la revolució de 1917 (el Mestre s'assemblava d'una manera increïble a Lenin). Però dit en altres paraules, reduir la llibertat individual, a canvi de una societat justa. I el que fa la democràcia actual és just el contrari: dóna plena llibertat sense cap mena de regles del joc, i la immensa majoria és dominada pels jugadors experts.
El que planteja el Mestre és trencar amb això, no deixar que existeixi una façana il·lusòria de llibertat, sinó deixar que nosaltres mateixos ens repartim entre noslatres mateixos el que siguem capaços de produir sense que Marx s'enfadi. Hem de ser capaços de no voler avançar de manera estúpida en la investigació perquè dóna beneficis, i investigar a l'home que és el que ens acabarà beneficiant. Paraula del MESTRE.
No vaig tenir ocasió de sentir les paraules del mestre, però pel que he llegit en el comentari anterior hi estic força a favor.
ResponderEliminarTanmateix, m'agradaria comentar un parell d'aspectes dels quals difereixo en part. El primer és el fet de no votar partits polítics sinó sistemes polítics. Penso que això no faria més que embolicar la troca i les ments d'una societat confusa i poc educada en aquest sentit; això crearia una confusió superior a la que vivim avui en dia, on sembla que ningú té clar el camí a seguir ( per això estem aquí, per discutir sobre el que ens convé ). No és que estigui en contra de modificar el sistema polític, el que vull dir, i m'agradaria que quedés clar, és que veig molt difícil una constant modificació del sistema. A més a més, crec que si alguna cosa està clara és que la democràcia és el sistema més just, entenent per just el fet que si una persona no aconsegueix que el seu partit preferit arribi al poder, les conseqüències per ella siguin el menors possible. Perquè quedi més clar, si una persona vota per un sistema polític i finalment el sistema escollit és el contrari a la seva ideologia, estem creant una oposició molt forta i probablement molt més radical.
És cert que s'han d'aplicar canvis, i que s'han , o s'haurien d'aplicar segons els parers de la societat, ja que al cap i a la fi, i teòricament, la massa mana i té el poder de decisió, a vegades no gaire útil. Tenim una base, feble, tova, modelable. Això vol dir que estem a temps de canviar-la. Cal afanayar-se abans que arribem al punt on cadascú fagi el que vulgui i segueixi els seu propi camí, sense tenir en compte el de la resta.
Un altre punt interessant extret del primer comentari i del qual opino diferent és el fet que la gent tingui clar, prenent de democràcia liberal per cas, el que vol. Si la gent ho tingués clar, s'animaria a votar, estaria il·lusionada amb les llibertats de les quals disposa i les utilitzaria pel bé del seu país ( Sembla evident, pels percentatges d'abstenció en les darreres eleccions, que a la gent li falta claredat en les idees ). Potser, i m'atreviria a dir que segurament, el fet que la gent no tingui clar el que vol és per culpa dels propis polítics, que, dia a dia, amb casos concrets, ens demostren que la confiança fa fàstic. Si, fàstic. Nosaltres confiem amb ells, ells ens ho tornen així. No fa falta dir res més en contra; a partir d'aquí, aportem sol·lucions amb arguments potents que trenquin els aportats fins ara, atrevim-nos a opinar i debatre, que aquí no estem per res més que això.
Moltes gràcies pel blog, em sembla una iniciativa molt interessant i necessària. Crec, però, que cometeu un error assumint que la Democràcia liberal és el millor dels sistemes existents (o el menys dolent). Fent-ho perdeu la possibilitat d’enriquir encara més el debat. Jo no tinc tan clar que ho sigui, ja que considero que moltes de les coses bones que té la democràcia actual són fruit precisament de la tradició no liberal. L’estat del benestar i la justícia retributiva, per exemple, representen una violació clara dels principis del liberalisme, ja que obliguen als que més tenen a pagar uns diners (o a finançar uns serveis, en el cas de l’estat del benestar) als que tenen menys. Llibertat i justícia, doncs, de vegades són antagònics, i es gràcies a que de tant en tant hem donat més importància a la segona que ara tenim un sistema una miqueta millor.
ResponderEliminarEstic d’acord amb que s’han d’escollir sistemes polítics, però això implica que hem de poder escollir una alternativa al liberalisme. El problema, Víctor, no és que sigui dolent que el sistema s’estigui modificant constantment, el problema és que el sistema no es pot modificar, ja que totes les alternatives que se’ns ofereixen formen part del mateix sistema. Des de que el Partit Socialista va renunciar al marxisme i els sindicats s’han integrat en el sistema ja no tenim més que un sistema per escollir. I començo a pensar que si la gent no va a votar és perquè ha entès que la seva llibertat és una broma que es limita a poder decidir entre blau fort i blau fluix; no és un problema de no saber el què volen.
Com heu dit, l’educació és un factor clau, però perquè tot es mantingui tal com està no convé tenir una ciutadania massa educada. Se’ns educa per alegrar-nos quan creix el PIB, quan en realitat no és una mesura del nostre benestar sinó de com s’han enriquit els més rics; se’ns educa per pensar que hem de treballar més (fins als 67...) per mantenir l’estat del benestar, quan en realitat el que hauríem de fer es treballar menys i repartir el treball (si no, d’on traurem els diners per pagar als aturats? Sobre això diu coses molt interessants un tal Arcadi Oliveres) ; se’ns educa fins i tot per pensar que tot va malament per culpa de la gent que no vota, i no per culpa de la democràcia liberal. Per això és tant important que la gent participi; coses com aquest blog són el principi de la solució, així que gràcies.
Tinc la sencació, llegint els textos i els comentaris, que parlem del govern, dels sistemes polítics i dels partits com quelcom paral·lel, abstracte, a part de la societat tot i que influeix en ella. S'ha de recordar que tot tipus d'organització surt de la societat, és inherent a ella. Tot polític, tota persona implicada en un sistema de govern, sigui el que sigui, era (és) part de la societat, s'ha educat en ella. Per tant em sembla lògic que tenint una majoria de la societat podrida, ja sigui corrupta o despreocupadament ignorant en surti un govern, uns partits, uns polítics i una majoria de votants que també ho siguin. Prenent això com a base no podria pretendre que la solució està en un canvi de sistema polític. El Miguel Ángel comenta que algú diu que el comunisme seria possible si no fos per l'ésser humà. Bé, probablement més d'un i més de dos sistemes polítics funcionarien si no fos per l'ésser humà i aquí és on estic completament d'acord amb el text en què el problema, com sempre, és a l'educació. Però no a l'educació de les escoles, de si la ESO, el sistema de puntuació de les PAU etc, etc. sinó que cal una conscienciació profunda, una reforma de la societat des dels costums més simples fins a trobar els valors perduts, perquè sí, reconeguem-ho, hem arribat a un punt en què parlar de valors sembla fins i tot vergonyós, hem arribat a la llei del més espavilat i a oblidar que les societats (qualsevol) es construeixen amb la col·laboració dels indivudus i no tant la competència entre ells. Hem de retrobar la responsabilitat, perquè prendre una decisió és acceptar una responsabilitat i fins que no en sapiguem no escollirem el millor (o el menys incorrecte), ni partit ni sistema ni res.
ResponderEliminarEn resum, no podem buscar canvis si no canviem el fons, comencem pel principi i fem-ho bé.
Però és clar, aquesta és la meva opinió.
[Teresa F.]
En el meu primer comentari en aquest blog, també a mi m'agradaria donar les gràcies per aquesta espai obert a la discussió i el debat: ho trobo una iniciativa més que necessària en els temps que corren.
ResponderEliminarPer una altra banda, he de dir que em sorprèn, com a l'Axel, aquesta acceptació a priori de la democracia lliberal com a millor sistema polític. I, tot i que admiro la vostra extraordinària confiança en el poble sobirà, he de dir, que ara per ara, no sé si comparteixo el vostre convenciment.
D'un costat, la democràcia implica, de fet, una dictadura de la majoria, un absolut poder de la mediocritat. Llavors, pot ser realment fiable un Estat que trobi en el poder de la majoria la saviesa política? Es que tothom té dret, senzillament pel fet de formar part a una més que relativa nacionalitat, a escollir sobre decisions que posen en risc tot un conjunt? No es que cregui tampoc que és molt més just centralitzar el poder legislatiu en una "ment brillant" pertanyent a una dinastia de sang blava, però hi ha d'altres camins a dia d'avui encara inexplorats, com l'aristocràcia o la teocràcia, i no cauen en l'error de relacionar veritat amb majoria.
D'un altre costat, democràcia lliberal també impliqa inexorablement els problemes d'un capitalisme predicat de la lliberalització absoluta de la economia privada. Aquesta extrapolació del capitalisme natural també cau (aparentment) en injustícies socials més que significatives. No debem, doncs, posar barreres a la reflexió sobre altre tipus de govern que intentin solucionar aquests errors Per què no el comunisme? Per què no la socialdemocràcia?
Des d'aquí, opino que la importància de reflexionar sobre aquestes quatre propostes polítiques davant de la corrupció que impregna tot contracte social avui dia és significativa. Però sobretot, no voldria per res del món que aquesta crítica a la democràcia lliberal us fes pensar en que la solució es troba en un alemany de braç estirat i de bigoti molt afeitat... tot el contrari. La història ens ha ensenyat que el poble més responsable d'Europa pot ser maleable en moments d'adversitat, i esdevenir l'extrem oposat del que ha defensat al llarg del temps mogut per les forces de la demagogia, el racisme i l'autoritarisme. Sicerament, a mi, aquesta idea m'esgarrifa. Com que no és això el que volem, s'imposa un repte dual: per un costat podem optar per un model utòpic diferent en quant a la sobirania política i recomençar des de zero, o bé redefinir una nova democràcia sota bases veritables. Està en les nostres mans la solució. Per què no és això el que cerquem. No és això.